Elláda: 2011

El temple de Posidó

L'elegant temple de Posidó observa el mar des del Cap Sounion, regió de l'Attica, a uns 70 km al sud d'Atenes.

Va ser construït amb marbre blanc per l'arquitecte Ictinus l'any 444 dC, al mateix temps que el Partenon, i conserva dretes 16 de les seves esveltes columnes dòriques.

Les vistes des del temple són fantàstiques. Es veu la costa i diferents illes
i, en un dia clar, fins i tot es poden veure les costes del Peloponès.

Lord Byron no va poder superar la temptació de
gravar el seu nom en una de les columnes del temple.

El temple es troba a la vora de la costa i a 65 m sobre el nivell del mar,
la qual cosa fa que sigui visible des de lluny quan s'hi arriba navegant.

La cuina grega

Com a bona representant de la cuina mediterrània, la cuina grega és natural, gustosa, simple i sana.

Pintxos de carn amb pebrot i patates

Pop a la brasa

Els dolços no poden faltar mai!
Aquest és per menjar durant la Pasqua

Taronges

Carxofes

Sardines

Pops assecant-se

Thira, penjada sobre el cràter

Santorini va ser antigament una illa arrodonida, formada per un enorme volcà adormit. Al voltant de l'any 1650 aC, després de una cadena de terratrèmols, el volcà va despertar i va explotar, deixant l'illa més o menys com és ara.

Actualment es creu que l'explosió va ser tan colossal que, a banda de devastar l'illa, va provocar una sèrie de tsunamis que van creuar el Mediterrani i van arribar fins a Israel, arrasant Creta i provocant la decadència de la civilització minoica.

Thira és la capital de l'actual illa de Santorini. Està situada sobre el que havia estat l'enorme cràter del volcà, i que ara és un espectacular penya-segat.

Thira es troba a la part Oest de l'illa.
És la taca blanca que es veu cap al mig de l'antic cràter.

Thira, enfilada sobre el grandiós penya-segat.

Un telefèric i un costerut camí ple de revolts
comuniquen la ciutat amb el seu port vell.

En algun llocs les parets són totalment verticals.

Les vistes de la resta de l'illa són formidables des de Thira.

La intensitat del blanc i dels colors de la ciutat destaquen,
encara més, la força salvatge del paisatge.

A la nit, el cràter s'il·lumina amb multitud de petits punts de llum.

Mykonos i el port vell de Hora

Hora és la capital de Mykonos (a Grècia, moltes capitals d'illa s'anomenen Hora), tot i que també es coneguda pel mateix nom que l'illa, Mykonos.

Hora disposa d'un petit i encantador port comercial i pesquer ben bé davant la ciutat, el de tota la vida, i d'un altre més gran i modern a les afores, on atraquen els ferris i els grans vaixells dels famosos creuers.

Al port vell hi ha petites embarcacions pesqueres i turístiques,
com per exemple les que van a la veïna Delos.

Des de les terrasses del port es pot gaudir còmodament de la immillorable vista.

La sortida del port vell. Cap a l'Egeu, que hi ha bona mar!

Color.

Església de Panagia Paraportiani

L'església de Panagia Paraportiani és la més famosa de Mykonos.
Es troba vora el mar, entre el moll dels vaixells que van a l'illa de Delos i el barri anomenat "la Venècia petita".

La curiosa estructura de l'església de Panagia Paraportiani.

Façana que dóna al mar.

L'edifici consta de cinc petites capelles.

Els molins de vent de Mykonos

Actualment queden 16 molins a l'illa de Mykonos, dels quals 7 es troben sobre el famós turó que domina el paisatge de Chora, la capital de l'illa.

Una de les primeres vistes que es tenen en entrar al port d'Alefkandra, Chora.

La majoria de molins estan encarats cap al nord ja que és des d'allà d'on venen els vents més forts durant gran part de l'any.

Hi ha molins de vent a totes les illes de les Cyclades.

Molts d'ells van ser construïts pels venecians durant el segle XVI per a moldre el blat, tot i que se'n van continuar construint fins a mitjans del segle XX.

La forma arquitectònica és sempre la mateixa: forma rodona
amb finestres petites i una teulada acabada en punta.

El canal de Corint

El canal de Corint és una enorme obra d'enginyeria que comunica el mar Egeu i el mar Jònic. Evita que els vaixells hagin de navegar tot el perímetre de la península del Peloponès.

Un somni que es remunta al segle VII aC però que no va ser possible materialitzar fins a finals del segle XIX.

El canal "talla" la roca entre la Grècia continental i la península del Peloponès.

Algunes dades:

Té una llargada d'uns 6 km i una amplada de 23 m.
Les parets verticals pugen fins a 90 m sobre el nivell del mar.

Olympia

La fascinant Olympia antiga, situada al Peloponès, és el bressol de les Olimpíades. Aquí és on el rei Iphitos, d'Elis, va inaugurar els primers Jocs Olímpics de tots els temps, l'any 776 aC.

L'any 394 dC van tenir lloc els últims Jocs Olímpics de l'època clàssica. Després, l'emperador romà Theodosius I els va prohibir per considerar-los una festa pagana.

Les antigues olimpíades estaven dedicades a Zeus.

Les restes de l'estadi olímpic. Cal posar-hi una mica d'imaginació...

L'entrada a l'estadi està millor conservada. És emocionant passar-la!

Restes del Philippeion.

El museu conté peces molt valuoses de l'antiga Olympia.

Pasqua a Grècia

La Pasqua és la celebració religiosa més important a Grècia, un país de religió cristiana ortodoxa. S'arreglen i decoren les cases amb motius representatius, es compren i decoren ciris, es pinten ous de color vermell...

Els dies més importants de la Pasqua són la nit del Dissabte Sant (llargues misses, processons amb ciris, focs d'artifici...) i el Diumenge de Pasqua, quan a tot arreu les famílies, els veïns, es reuneixen per a celebrar-la organitzant grans àpats on es menja, entre altres coses, xai que s'ha cuit a l'ast, i molts dolços.

Els ous simbolitzen la resurrecció.

La nit de Dissabte Sant es prepara el carbó
que s'utilitzarà l'endemà per a coure el xai.

Els xais es van coent a l'ast, tot el matí.

Les celebracions poden ser familiars o grans àpats col·lectius,
com aquest que se celebra a Trípolis (Peloponès).

Bacus no pot faltar en una gran celebració com aquesta.

Els grecs aprofiten qualsevol celebració
per a menjar dolços (i ben dolços!).

Mistrás

Mistrás va ser l'última capital a Grècia on es va refugiar la rica cultura bizantina, artística i intel·lectual, fins la invasió de l'exercit otomà.

Entre les ruïnes d'aquesta ciutat fortalesa, considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es troben esglésies, biblioteques, palaus, escoles, muralles...